Antònia Canals Tolosa fundadora de l’escola Ton i Guida
Fa pocs dies ens va deixar la Maria Antònia Canals Tolosa, fundadora l’any 1962, de l’escola Ton i Guida, en el local de la qual molts anys més tard s’hi va instal.lar el Centre Cívic que porta el mateix nom.
La Maria Antònia era filla d’una família majoritàriament de mestres; la seva mare era mestra i les seves ties Dolors i Francesca Canals i Ferrer van ser les introductores del mètode Montessori a Catalunya. El seu pare era enginyer molt aficionat a les matemàtiques. L’ambient familiar la portà a estudiar Magisteri, però també estudià matemàtiques, la seva gran passió. Es graduà com a mestra el 1950 i es llicencià en Ciències exactes a la Universitat de Barcelona el 1953.
Després d’un breu període com a docent de matemàtiques a les escoles Virtèlia, Liceu Francès i Institut Maragall, entrà a l’escola Talitha a Sarrià. Una escola fundada per Maria Teresa Codina , escola pionera dins el moviment de renovació pedagògica que començava a moure’s aleshores a Barcelona. Allà la Maria Antònia passà de la docència de les matemàtiques a encarregar-se del parvulari treballant el mètode Montessori que ella coneixia tan bé
Sorprenentment després de pocs anys, va deixar Talitha, on treballava molt a gust, segons les directrius del moviment renovador, i amb una bona col·laboració d’uns pares majoritàriament de classe benestant, per iniciar una escola nova a Verdum, en aquella època un barri molt deprimit de la perifèria barcelonina on acolliria els fills dels immigrants que eren els qui l’habitaven. La Maria Antònia, tocada per un fort compromís cristià va entendre que també ella podria exercir la seva professió fent-se present entre els més necessitats, i Verdum se li va presentar com el lloc més adequat.
Als inicis compartia l’espai amb l’Escola Professional que ocupava un barracó ubicat al mig de la Via Favència, aleshores sense urbanitzar. Més endavant es va aconseguir el nou local del carrer Romaní num. 6
L’escola Ton i Guida deu al seu nom a un conte. Els seus personatges –Hansel i Gretel traduïts al català- s’enfronten a molt problemes, fins que amb enginy i constància aconsegueixen vèncer a la bruixa que se’ls volia menjar. Així mateix la fe i la constància de la gent de Verdum i Roquetes van poder vèncer les reticències de l’Administració fins aconseguir la nova escola que tanta falta els feia.
L’escola que va liderar la Maria Antònia va seguir els principis de la pedagogia activa que suposava una perspectiva completament diferent de la pedagogia tradicional. El que pretenia era “ensenyar divertint”, on el nen havia de descobrir més que no pas rebre el que se li donava ja fet, on la formació de la llibertat personal i l’educació social del nen eren les fites més importants de tota l’activitat educativa.
Els alumnes feien tota classe d’activitats –aleshores poc emprades a la majoria d’escoles- que estimulaven les seves potencialitats i creativitat: sortides, excursions a la muntanya, música amb instruments, una revista, treballs manuals molt originals, com esmalts, per exemple, hores de biblioteca amb un seguiment personalitzat, etc.
Des dels inicis l’escola va emprendre una tasca integradora, és a dir en un barri majoritàriament castellanoparlant, es va anar introduint el català i es va donar particular importància al coneixement de Catalunya, la seva gent, les seves festes i tradicions, així com la seva terra, gràcies a un elaborat programa de sortides arreu del país.
L’any 1987 l’escola va quedar integrada a la xarxa d’escoles públiques de la Generalitat i l’any 1994 es fusionà amb l’escola Pla de Fornells, per constituir així l’actual escola Antaviana.
Però l’empenta i dedicació de la Maria Antònia no s’acabava en l’escola Ton i Guida. Convençuda de la necessitat de la formació dels mestres, junt amb Marta Mata, Pere Darder, Maria Teresa Codina i altres formà part del grup fundador de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
La seva activitat docent va seguir nous camins, que es concretà en la formació de mestres , principalment en l’àrea de la didàctica de les matemàtiques. Per aquest motiu treballà a la Universitat Autònoma de Barcelona i a les universitats de Vic i de Girona. També va tenir un paper molt actiu a les escoles d’estiu de Rosa Sensat i a d’altres cursos i seminaris arreu de l’estat espanyol.
No sols es dedicava a donar cursos i classes a les universitats, també va ser autora de nombroses publicacions sobre l’ensenyament de les matemàtiques i va potenciar una colla de grups d’especialistes en la didàctica d’aquesta matèria. L’any 1992 un d’aquests grups el Perímetre, junt amb l’equip de matemàtiques de l’ICE van fundar l’Associació d’Ensenyants de Matemàtiques de Girona (ADEMGI) i la Maria Antònia el va presidir fins el 1996. També va presidir la Federació d’Entitats per l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT).
Quan es va jubilar seguí amb la seva vena de la didàctica matemàtica i per tal motiu va crear el 2002 a la universitat de Girona el Gabinet de Materials i de Recerca per a la Matemàtica a l’Escola (GAMAR), un espai de reflexió, experimentació i divulgació a l’entorn de l’ensenyança de les matemàtiques en l’escola, en les etapes infantil, primària i primer cicle de secundària. El 2014 impulsà dintre de Rosa Sensat un espai similar, titulat CAAREM, (Centre d’Activitats i d’Àmbit de Reflexió per a l’Educació Matemàtica).
No és estrany que una persona de tanta vàlua i tan activa rebés una colla de premis i reconeixements: el 1986 la Medalla al Mèrit en el Treball; el 1994 el Premi Mestres 68, el 2001 la Insígnia d’Or de la Universitat de Vic i la Distinció Jaume Vicens Vives a la Qualitat de la Docència Universitària; el 2006 la Creu de Sant Jordi, el 2007 el Premi Gonzalo Sánchez Vázquez del Ministeri d’Educació d’Espanya; el 2009 la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona; el 2012 la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats, i el 2021 el Consell de Govern de la Universitat de Girona aprova la creació de la Càtedra de Didàctica de les Matemàtiques M. Antònia Canals. A més a més un centre de formació de mestres al Nepal porta el seu nom.
Barcelona, 6 maig 2022
Roser Solà i Montserrat
